RESSENYA: LA FAMÍLIA BÉLIER

Aquesta pel·lícula ens transporta a un poblet de França, a una petita granja on viu una família bastant singular: uns pares i un fill sordmuts, amb una filla completament sana. Aquesta noia, la Paula, mentre s'enfronta als típics problemes adolescents com l'amor, la regla.. s'encara a problemes una mica més adults com haver de conviure amb la seva família i intentar complir un somni: el de ser cantant.

Penso que s'han intentar tractar molts temes, volent donar molt valors alhora i no s'ha sabut com. L'argument principal és original, el d'una noia que ha de decidir si complir el seu somni o cuidar de la família.

El problema està en alguns petits detalls que no s'han sabut tractar. S'ha utilitzat el tòpic del germà noi addicte al sexe, i també, sense voler, pot donar a entendre que les persones sordmudes tenen problemes mentals. Potser s'hauria de vigilar més a l'hora de barrejar malalties amb comedia, perquè pot donar lloc a malentesos. Considero que s'han exagerat coses completament normals com el fet de tenir la regla, podent desnormalitzar temes que han costat molt que siguin acceptats per la societat.

Alguns actors tampoc no han solucionat gaire els problemes. Amb una protagonista una mica inexpressiva i uns actors que feien de sordmuts exagerant el fet de no sentir, donaven lloc a la desnormalització de la que us parlava. Tot i això, entenc que ficar-se en el paper d'una persona que ni hi sent ni parla, i a mes fer una comèdia d'això, és bastant difícil.

La banda sonora repercuteix positivament en la pel·lícula, amb peces autòctones del lloc on es grava l'obra. Cançons tals com "Je vole" o "Je vais t'aime" se't quedaran al cap i faran que no t'oblidis de la pel·lícula durant uns quants dies.

La família Bélier és una pel·lícula original sobre una família original, la qual t'ensenyarà a lluitar pels teus somnis i a estimar la teva família, la qual sempre hi serà.