diumenge, 12 de febrer del 2017

LA CIRURGIA ESTÈTICA: REALMENT UNA SOLUCIÓ?

En aquesta època anomenada adolescència, és molt normal trobar-se joves que no s'estimen, que no accepten el seu cos: des del pes i els granets, fins parts de la cara com el nas, els ulls...




Acostuma a ser un patró; tots els adolescents odien un tret del seu físic. Ara bé, quan aquest rebuig cap a nosaltres mateixos no es tracta, el que obtenim són adults plens de complexos i diners, que troben la seva solució en la cirurgia estètica.

Aquí és quan la gent es divideix. La cirurgia estètica és bona o dolenta? Uns pensen que sí, que la cirurgia estètica corregeix els teus complexos i que t'ajuda a sentir-te millor amb el teu cos i a estimar-te. Jo, en penso el contrari.













Perquè sí, si vols un nas més petit o uns pits més grans, la cirurgia estètica és la "solució". O això és el que la gent creu. La cirurgia estètica et soluciona un efecte secundari del teu problema real, d'un problema més aviat mental. Un cop t'operis del teu gran "complex", en trobaràs un de nou. No hauràs après a estimar-te correctament, a estimar-te de veritat. Hauràs après a canviar-te de manera que la societat t'accepti per la teva aparença.

Sóc dels que pensen que quan no estimes les teves dents, el problema no és de les teves dents, és teu, mental. No has de canviar el teu físic, has de canviar la teva forma de veure'l.



Perquè, al cap i a la fi, tu ets l'únic que pot decidir si el teu tret és un error o una virtut.

dijous, 9 de febrer del 2017

CARTA DE DIMISSIÓ

Estimat company,

M'adreço a tu per dir-te que ho deixo, que no puc més. M'has parlat molts cops de com no ho suportaves, que volies marxar amb la teva família, i deixar aquesta feina. Al final, qui no pot més soc jo. Sento de veritat haver-te deixat sol, però aviat t'adjuntaran un nou company  amb qui poder seguir treballant.

M'agradaria acomiadar-me de tu dedicant-te unes quantes línies plenes de bons records i somriures, però tant tu com jo sabem que no en tenim, de moments bonics. Aquests últims 6 anys treballant aquí han estat plens de patiment i de remordiments, els únics moments de pau eren aquells en què ens deixaven descansar,

Els nostres superios ens diuen que estem fent bé, que estem salvant el nostre país. Alguns fins i tot parlen de nosaltres com a superherois. Tots aquí sabem que aixó no pot ser més lluny de la realitat.










Espero que algun dia de veritat deixi d'existir aquesta feina. El que has viscut com a soldat a Síria no ho hauria de viure ningú mai.










Gràcies per tot.

Atentament,
la teva metralladora.