La mare confeccionava i dissenyava la tela amb les vint-i-cinc finestretes, el pare cuinava i preparava l'aliment seleccionat i els nens decidien el menjar més esbojarrat que se'ls acudís, i que menjarien periòdicament fins el dia de Nadal.
Es trobaven els quatre decidint quina llaminadura o quin dolç cuinaria el pare aquell any, i res no els convencia: tot començava a ser molt repetitiu. Va ser llavors quan en Quim, el pare, va dir:
- Potser si pensem en els nostres menjars preferits se'ns acut alguna cosa.
- Doncs a mi m'agrada la llonganissa! - va dir l'Anna, la filla petita.
Era la idea més estranya i alhora més original que havien tingut mai, i van decidir posar-la en pràctica, per veure com quedava l'experiment.
Van passar els dies, i el calendari d'advent ja estava enllestit. Quan va arribar el moment de tastar-lo, i l'1 de desembre es van trobar amb un trosset de llonganissa en forma d'arbre de Nadal, tots van esclatar a riure.
Així doncs, van anar passant els dies i el calendari d'advent s'anava buidant. Semblava ser l'any amb més èxit i satisfacció de la família Garcia (respecte el seu calendari), fins que va arribar el 23 de desembre. Els nens, il·lusionats, es disposaven a obrir el dia que tocava, però es van trobar amb un foradet buit. Estranyats, van obrir els dos dies que quedaven, i també estaven buits.
- Pare, hi ha més dies que llonganisses! - va cridar l'Èric, el fill gran, enfadat.
El pare es va excusar dient que s'havia quedat sense llonganissa, i que s'havia oblidat completament d'anar a comprar-ne més.
Al principi la família es va enfadar, però tot va quedar solucionat, quan en Quim va preparar llonganissa per sopar. Els Garcia eren uns amants d'aquell tipus d'embotit.
Així doncs, tot va quedar com una divertida anècdota de Nadal amb el calendari d'advent més original i graciós que els Garcia havien fet mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada