M'adreço a tu per dir-te que ho deixo, que no puc més. M'has parlat molts cops de com no ho suportaves, que volies marxar amb la teva família, i deixar aquesta feina. Al final, qui no pot més soc jo. Sento de veritat haver-te deixat sol, però aviat t'adjuntaran un nou company amb qui poder seguir treballant.
M'agradaria acomiadar-me de tu dedicant-te unes quantes línies plenes de bons records i somriures, però tant tu com jo sabem que no en tenim, de moments bonics. Aquests últims 6 anys treballant aquí han estat plens de patiment i de remordiments, els únics moments de pau eren aquells en què ens deixaven descansar,
Els nostres superios ens diuen que estem fent bé, que estem salvant el nostre país. Alguns fins i tot parlen de nosaltres com a superherois. Tots aquí sabem que aixó no pot ser més lluny de la realitat.
Espero que algun dia de veritat deixi d'existir aquesta feina. El que has viscut com a soldat a Síria no ho hauria de viure ningú mai.
Gràcies per tot.
Atentament,
la teva metralladora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada